Sinopsi

“L’Espill“, una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili de l’Hilairie Arasa, narbonès anomenat popularment “Puigdemont” al mercat central de les Halles. Un viatge de retorn als seus orígens. Un recorregut vital de la mà de dos grans cineastes inclassificables, Jean Eustache i Henry Imbert. Una reflexió sobre la llibertat d’estimar davant la perversa submissió de l’odi.

L’Hilaire Arasa, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula de Jean Eustache “Mes petites amoureuses” (1974). Rodejat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, l’Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys 60.

Seixanta anys després d’haver marxat, Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans, un viatge interior de retorn al Delta, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer gran amor de joventut.

Una pel·lícula de Mario Pons Múria, produïda per Sègula Films.

Llargmetratge 95 minuts

l’Acte compta amb l’acompanyament musical de Los Sirgadors, autors de bona part de la Banda Sonora musical del film. El recentment editat singler “Amor en Pandèmia”  forma part de la Banda Sonora Original de “L’Espill” el nou llargmetratge documental del cineasta i cantant ampollero, Mario Pons veu de los Sirgadors. Los Sirgadors es defensen de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia de la covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi, tesis que essència, és a la base del guió de “l’Espill”.

Com ja va fer amb “El Periple” (2018), Pons proposa participar al públic protagonista del film amb el tall final del mateix mostrant el primer tall del muntatge, risc que segons l’autor “És necessari per fer que la pel·li sigui legitimada pel meu poble i els seus protagonistes per caminar pel món en nom dels justos defensors i defensores de la democràcia participada, de la mateixa autodeterminació”.

I és que el cinema clàssic de l’Ampollero, l’any que ve fa vint anys que surt a les places, cinemes, teatres, festivals per interpel·lar directament al públic, portant el setè art del “cinema lliure ebrenc“, (com diu l’autor) des de l'”underground rural” al Baix Ebre a guanyar premis a festivals nacionals i internacionals de cinema independent, amb distribució a sales consolidada a França.

“L’Espill” narra la història dels nostres exiliats, empresonats i assassinats pel feixisme en clau d’actualitat “amorosa”, a la vegada que navega riu amunt i mar endins en la sociologia de la memòria democràtica, fugint del verí de l’odi.