Los Sirgadors estrenen espectacle de cinema cançó

“L’ESPILL” Banda sonora original (BSO)

Lo cine és la vida, però la vida no és lo cine

Hilaire Arasa Protagonista de “l’Espill”

Cinema, música i literatura s’articulen en gran format

Port Pesquer 24 de setembre 22h L’Ampolla

En el context de la Festa de la Sega de l’Arròs, organitzada per l’Ajuntament de l’Ampolla el pròxim 24 de setembre, presentem un nou projecte de Cinema Cançó basat en l’obra cinematogràfica de Mario Pons que compta amb el Suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals: Una adaptació al directe musical “l’Espill” (2022), el nou llargmetratge documental del cineasta de les Terres de l’Ebre i veu tenor de los Sirgadors, una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili republicà.

Cinema documental, música en directe, sons diegètics, testimoniatge present, memòria històrica, introspecció existencial, fusió sonora i visual acompanyada de músiques del món. Una pantalla panoràmica, un espai fosc on compartir sentiments, uns músics sirgadors estiren de la memòria. Des de fa una dècada, los Sirgadors solen interpretar en directe la banda sonora original juntament amb les projeccions extres dels documentals de Mario Pons, oferint un espectacle musical i visual que va més enllà de les pel·lícules i on en aquesta ocasió, el director, davant del mirall canta al propi fet cinematogràfic a través de les arrels de l’Hilaire Arasa protagonista del film “l’Espill”, narrador de l’espectacle cinema musical.

Seixanta anys després de marxar, Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans en un viatge interior de retorn al Delta de l’Ebre, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer amor de  joventut. Hilaire, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula “Mes petites amoureuses” (1974) de Jean Eustache.

NOU SINGLE DE LOS SIRGADORS “LA FELICITAT” BSO DE “L’ESPILL”

Una jota&vals de festeig que fuig de les “romigueres” emocionals per tornar a l’amor innocent de les imatges de Super 8 que vesteixen la infantesa del protagonista de l’Espill, imatges aparegudes per casualitat dins d’un “basquet de pataques” d’un poblet del Delta, en un viatge interior de retorn al llegat
repressiu de la postguerra, però també al primer amor de joventut de l’Hilaire Arasa

Los Sirgadors li canten la vida, a l’amor innocent d’adolescència, el retorn pel camí de l’amor sincer cap a cels d’estels argent i camins mai del tot planers on la felicitat acompanya en cada pas de la parella. A través d’arxius familiars en format Super 8 (Fermín Martí i Dani Dassoy Andreu), les arrels ebrenques reviscolen cada cop amb major força, com si el temps s’hagués aturat en algun estiu llunyà: La celebració de la sembra i la sega de l’arròs, la festa major d’estiu, les pubilles, la xaranga, el “cosso iris”, els castells pirotècnics, les revetlles pre-pandèmiques i els polèmics “Corre bous”. Los Sirgadors es defensen de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia del terror de les guerres, en un nou espectacle personal que lluita a través de l’expressió musical per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi.

Sota el fil conductor dels Països Catalans, d’uns valors propis, els de Catalunya Nord, los de les Terres de l’Ebre; un dialecte, lo tortosí; uns camins de l’exili; una memòria històrica d’on estirar i nodrir-nos de principis antifeixistes republicans, es vol ajudar l’espectador en una reflexió musicada, on les lletres de les cançons ens remeten a la MEMÒRIA DEMOCRÀTICA.

És el cas de “Terra”  (“Sègula, lo futur de les Terres del’Ebre”), dignificant el record dels morts, just al punt on l’exèrcit republicà va presentar la darrera resistència al feixisme en la primera batalla no oficial de la II
Guerra Mundial. Joc d’imatges i paraules, de records i oblits, de silencis i ràbia reprimida, continguda on es mostren les ferides que persisteixen a l’esperit de la gent gran i a la terra, amb els milers de restes humanes insepultes dels vençuts, una vergonya sense parió a Europa.

La diàspora democràtica, la crema del far de Buda feta cançó a “Estel Cremant”  (“La Filla del farer“, 2015), icona de la defensa d’uns espais naturals en perill, lo reconeixement d’una identitat ebrenca, uns fets tràgics d’un passat lligat a la Guerra Civil espanyola; en paral·lel, la tragèdia actual al “Mare Nostrum”  tema principal del documental “El Periple” (2018), anterior obra del cineasta ebrenc.

Amor en Pandèmia”  també forma part de la BSO de “l’Espill” . Amb veu potent de ploma fina, baixos i ritmes rockers del Seattle dels 90,

El grup de les Terres de l’Ebre complementen l’evolució jota&blues amb “l’experimentació grunge” per parlar del pols entre l’amor i la mort.

Lo so cru del Delta amb l’energia solar i eólica impulsant “lo cinema cançó”

Sinopsi

L’Espill“, una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili de l’Hilairie Arasa, narbonès anomenat popularment “Puigdemont” al mercat central de les Halles. Un viatge de retorn als seus orígens. Un recorregut vital de la mà de dos grans cineastes inclassificables, Jean Eustache i Henry Imbert. Una reflexió sobre la llibertat d’estimar davant la perversa submissió de l’odi.

L’Hilaire Arasa, és un dels adolescents protagonistes de la pel·lícula de Jean Eustache “Mes petites amoureuses” (1974). Rodejat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, l’Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys 60.

Seixanta anys després d’haver marxat, Hilaire torna al seu poble natal per descobrir l’Espanya de presos polítics i exiliats catalans, un viatge interior de retorn al Delta, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer gran amor de joventut.

Una pel·lícula de Mario Pons Múria, produïda per Sègula Films.

Llargmetratge 86 minuts

l’Acte compta amb l’acompanyament musical de Los Sirgadors, autors de bona part de la Banda Sonora musical del film. El recentment editat singler “Amor en Pandèmia”  forma part de la Banda Sonora Original de “L’Espill” el nou llargmetratge documental del cineasta i cantant ampollero, Mario Pons veu de los Sirgadors. Los Sirgadors es defensen de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia de la covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi, tesis que essència, és a la base del guió de “l’Espill”.

Com ja va fer amb “El Periple” (2018), Pons proposa participar al públic protagonista del film amb el tall final del mateix mostrant el primer tall del muntatge, risc que segons l’autor “És necessari per fer que la pel·li sigui legitimada pel meu poble i els seus protagonistes per caminar pel món en nom dels justos defensors i defensores de la democràcia participada, de la mateixa autodeterminació”.

I és que el cinema clàssic de l’Ampollero, l’any que ve fa vint anys que surt a les places, cinemes, teatres, festivals per interpel·lar directament al públic, portant el setè art del “cinema lliure ebrenc“, (com diu l’autor) des de l'”underground rural” al Baix Ebre a guanyar premis a festivals nacionals i internacionals de cinema independent, amb distribució a sales consolidada a França.

“L’Espill” narra la història dels nostres exiliats, empresonats i assassinats pel feixisme en clau d’actualitat “amorosa”, a la vegada que navega riu amunt i mar endins en la sociologia de la memòria democràtica, fugint del verí de l’odi.

Trailer

Banda Sonora

ESTRENEM NOU SINGLE DE LOS SIRGADORS “LA FELICITAT” forma part de la BSO DE “L’ESPILL”: Una jota&vals de festeig que fuig de les “romigueres” emocionals per tornar a l’amor innocent de les imatges de Super 8 que vesteixen l’adolescència del protagonista de “l’Espill”, imatges aparegudes per casualitat dins d’un magatzem agrícola del Delta aCamarles, filmades per una amic de la familia i que junt amb les imatges del film de Jean Eustache, construeixen el viatge interior de l’Hilaire Arasa, de retorn des de la Narbona post maig del 68, al llegat feixista del franquisme, a la represssió post 1’O (a film), també al primer “dol d’amor” d’un actor accidental, mestre de professió i músic reconegut a Occitania, “Sasa” pels amics. Hilaire Arasa, un ebrenc que va deixar de ser espanyol per raons personals, polítiques i que algún dia voldria nacionalitzarse català. “Us espero companys”.

A través d’arxius familiars en format Super 8 (Fermín Martí i Dani Dassoy Andreu), les arrels ebrenques reviscolen cada cop amb major força, com si el temps s’hagués aturat en algun estiu llunyà: La celebració de la sembra i la sega de l’arròs, la festa major d’estiu, les pubilles, la xaranga, el “cosso iris”, els castells pirotècnics, les revetlles pre-pandèmiques i els polèmics “Corre bous”, als que Los Sirgadors li  dediquen un tema properament.

Amor en Pandèmia” forma part de la Banda Sonora Original de “L’Espill” el nou llargmetratge documental del cineasta i cantant ampollero, Mario Pons veu de Los Sirgadors.

Los Sirgadors es defensen de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia de la covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi, tesis que essència, és a la base del guió de “L’Espill”.

Fitxa Tècnica

  • Idea original, direcció, guió:

    Mario Pons

  • Músiques:

    Enric Panissello

    Jordà Sevilla

    Alfredo Cero

    Francisco Perez

  • Producció i Enginyer de sonor:

    • Carlos Manzanares (Tercero estudio)
  • Audiovisuals:

    • Taller de Video & Sègula Films
  • Guitarra acústica:

    Enric Panissello

    Jordà Sevilla

    Alfredo Cero

  • Guitarra elèctrica:

    Francisco Perez Gallardo

  • Baix elèctric:

    Eusebi González

  • Bateria:

    Xavi Jou

  • Acordió:

    Gerard Torres

  • Guitarró

    Joan Cid

  • Gaita ipercusions:

     Pau Puig

  • Poemes i veu:

     Mario Pons Múria, Productor, cineasta independent i trobador amb Los Sirgadors

Amb el suport de:

L’Espill (documental)


Vols fer una projecció a la teva associació, escola, institució…

Parlem!!

+34 655 766 673

info[@]sirgadors.cat