+34 655 766 673

“EL PERIPLE” Banda Sonora Original los Sirgadors

 

“EL PERIPLE”

Banda Sonora Original

Un viatge musical de los Sirgadors

1938, des del front de l’Ebre, a l’exili sirià. La retirada, 80 anys després.

Una pantalla panorámica.

Un cineasta que canta el seu periple vivencial.

Uns músics sirgadors estirant de la memòria històrica.

Un farer que vol evitar que la llum d’Europa s’apagui.

Uns nàufrags que volen salvar la vida.

Humans migrants forçats per la bestialitat de les guerres.

En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant.

“El Periple” la Banda Sonora Original interpretada pel rapsoda que mira des de la llum del far de la solidaritat, a l’Europa de les tanques.

Un cineasta defensant-se de l’actual guerra contra la llibertat d’expressió a través del cant.

Un far que crema alertant de l’arribada de la guerra, un delta que s’enfonsa, la ciutadania de la Unió Europea a la deriva de la vergonya de les quotes humanitàries, unes veus en moviment acompanyades de l’actual crit de pau a la Mediterrània al món, són les protagonistes del nou espectacle de Los Sirgadors interpreten en directe la Banda Sonora del film “El Periple, la vella llum d’Europa” de Mario Pons (Sègula Films 2018).

Música en directe, sons diegètics, testimoniatge present, memòria històrica, introspecció existencial, fusió sonora i visual acompanyada de músiques del món.

Del flamenc rock, al country, dels cants ancestrals del Kurdistan als passos de Setmana Santa, de la jota de l’Ebre al blues del Mississipi.

Cinema, música i poesia s’articulen en gran format.

Els fars són edificis públics de caràcter de salvament universal on el torrer té una missió clara, encendre la llum per tot tipus de navegants, sense distingir uniformes, nacionalitats, races o religions. A a la vegada són una referència de primer ordre per l’enemic. A la nit, quan s’apaga la llum d’un far, potser s’alerta d’un naufragi o la imminent arribada d’una guerra.

L’Exili un tret definitori de la nostra contemporaneïtat. Avui milions de persones fugen de les guerres travessant el Mare Nostrum buscant un país d’acollida, un punt d’esperança al fosc horitzó, però els Estats membres de la Unió Europea bloquegen l’entrada dels refugiats, les fronteres del vell Continent estan tancades.

Els periples són la primera “literatura nàutica primitiva” un conjunt d’observacions fetes en un viatge per mar que poden ser útils a futurs navegants. Aquests testimonis geogràfics constitueixen les actuals cartes de navegació que guien a tots els vaixells.

41 2018-03-04 a las 11.30.41 copia

Sinopsi del musical fílmic

Que tenen en comú el director de màrqueting d’una multinacional, un vell torrer de fars i el líder d’un camp de refugiats sirians a Grècia?

En el periple, una llum d’esperança sempre guia al navegant.

Miquel, un alt executiu veterà, és acomiadat de la multinacional on treballa, necessita canviar de vida. La família d’Alfred és obligada a abandonar casa seva, el far més alt del món és incendiat durant la Guerra civil espanyola, comença el camí de l’exili. Ammar, cap de vendes d’una factoria automobilística de Damasc, és el líder del camp de refugiats de Filippiada, Grècia.

La vida en aïllament, el bloqueig de l’ individu i els Estats a la Mediterrània.

Los Sirgadors síntesis musical i cinematogràfica.

“Mare Nostrum”  La BSO de “El Periple”

Un viatge musical des de la caiguda del front de l’Ebre a l’exili sirià. La Retirada, 80 anys després.

80 anys després de la caiguda del front de l’Ebre, seguint l’exili republicà de 1939, reflexionem sobre l’origien del feixisme i l’actual crisis moral de l’individu, la “decadència” dels estats que assola de la Unió Europea a través de la crisi dels refugiats establint “paral·lelismes socials i històrics” amb l’exili republicà de 1939, la dictadura franquista i l’actual situació de “bloqueig” interior de l’individu davant l’escalada bel·licista internacional.

l’Individualisme és una necessitat inevitable, perquè cadascú està buscant la seva pròpia identitat personal, però l’individualisme reduït a l’individu, es transforma en egocentrisme, en oposició a l’altre, és la llei de la jungla, del més fort, el lleó a la jungla, l’origen de la violència, el feixisme.

Un cineasta a la deriva busca les llums de la costa per dissenyar l’entrellat de fars que ens donen guia per allunyar-nos dels perills de la costa. Una la reflexió sobre el franquisme sociològic i l’actual crisi de l’individu a la Unió Europea, a través de les víctimes de les guerres i la vulneració dels drets humans dels exiliats.

Un viatge musical des de la crema del far de Buda, a l’actual naufragi humanitari a la Mediterrània

UN EXILI DEL PASSAT 

Alfred observa el funcionament de la llum del far de Montjuïc. Net del torrer del far, conserva la càmera amb la que es van fer les últimes fotografies al far habitat de Buda al Delta de l’Ebre.

Captura de pantalla 2018-03-04 a las 11.31.57

Quan s’apaga la llum d’un far vol dir que alguna cosa greu està passant. Una tempesta, una desgràcia o inclús l’arribada d’una guerra”.

“Als fars vam passar els anys més tristos, per que a Buda vam viure el Front de l’Ebre, la Guerra Civil, l’incendi del Far de Buda, van veure els cadàvers baixant pel riu, i van haver de fugir de mala manera perseguits per el front de guerra”.

Conrado Vallès Sancho, el pare de l’Alfred, gendre del faroner, va ser l’encarregat de fer les fotografies que van immortalitzar els últims dies del far habitat de la Illa Buda, sense saber-ho es va transformar en el reporter gràfic del passat esplendorós de les Goles de l’Ebre.

“Terra”

l’Arribada de la Guerra Civil Espanyola.

El 18 de juliol de 1936, el general Francisco Franco s’alça en armes contra el govern legítim de la II República. El Govern, democràticament votat pel poble, ordena l’apagada de tots els fars de l’Estat Espanyol, inclosos els de Catalunya. Fars com el de Cap de Creus, Montjuïc o Buda són objectius militars de primer ordre, rebent atacs per terra, mar i aire.

La Guerra Civil Espanyola agafa dimensió Internacional amb la primera batalla no oficial de la II Guerra Mundial, La Batalla de l’Ebre. De  la BSO del film “La Batalla de la memòria” 2009.

La Batalla de l’Ebre, a través de  la BSO del film “La Batalla de la memòria” 2009.

UN EXILI INTERIOR

MIQUEL BADA

Miquel mira el mar des de la planta 22 de l’edifici Mapfre de la Vila Olímpica de Barcelona. La visió sobre la Mediterrània el tranquilitzava durant els moments de més tensió i angoixa, la seva feina el va tenir absorbit durant trenta anys.

“Per mi la llum és el futur, és passar d’un estat actual dolent, a un estat millor, això és la llum”.

La foscor que seria? Seria passar d’un estat més o menys bo a un estat fosc, on no sabem que passarà, ple d’incerteses.

El far com a concepte, com a metàfora de la llum, és un punt de referència, vol dir anar endavant, vol dir futur i esperança.

Quan tu penses que el futur serà millor, quan emprens un viatge per buscar alguna cosa millor que la que tens i arribes a un lloc que és pitjor o igual que l’estat anterior. Que generes?”

Captura de pantalla 2018-03-03 a las 11.31.03

La vida en aïllament, el bloqueig de l’individu i l’Estat a la Mediterrània.

“Far de pau” acompanya “una foto a la Cartera”

Un mal dia de 1938, enmig d’un camp d’arròs, l’aviació feixista va matar Teresa Franch Curto mentre intentava protegir el seu fill, el qual ha portat sempre la seua fotografia a la cartera. La història d’amor de l’avi patern del cantant i cineasta, al qual la Legió Còndor li va assassinar la parella amb el seu fill, “lo tio Cisco”, en braços. Una història real acompanyada a la Guitarra flamenca amb el tema “Far de pau” acompanyant el poema “una foto a la Cartera”

Del teu amor, inmens com l’arrossar,

del teu somriure, que ho omplia tot,

del teu braç, que em feia sentir segur,

dels teus passos, conduint els meus passos,

només me n’ha quedat, mare, enyor

i una imatge que duc a la cartera.

 

L’olor teua a la roba que em posaves,

les borraines amb mel que no m’has fet,

les paraules que no m’has pogut dir,

les carícies teues que no he tingut,

les besades teues que m’han robat,

les duc en una imatge a la cartera.

 

La ferida que ni el temps pot curar,

la ràbia per la mort dels innocents,

la rebel·lió contra allò que és injust,

la denúncia de tota violència,

la constant lluita per la llibertat…

ho duc en una imatge a la cartera.

 

Quantes vegades he regat amb llàgrimes

el tros fecundat per la teua sang!

Quantes vegades he besat, devot,

la teua imatge, groga, a la cartera!

Quantes vegades no t’he abraçat, mare,

des de la immensitat dels arrossars!

 

Tinc deler per poder abraçar-nos ja 

des de la immensitat de l’univers!

La poesia, inspirada que el programa Trinxeres de TV3 dedicada a Teresa Franch, assassinada per la Legió Condor als arrossals del Illa de Mar, Delta de l’Ebre. 15 de novembre de 1938.  Qui acompanya Cisco Pons, és el seu nebot, també realitzador de l’escena en mig dels arrossars Mario Pons qua canta en el record de l’amor assassinat pel feixisme

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/trinxeres/ma-mare-no-es-va-morir-la-van-matar-francesc-pons/video/5655344/

Amb el Pacte de no-Intervenció, les democràcies europees prefereixen Franco i mantenir una política d’apaivagament amb el feixisme i el nazisme, però ara fa 80 anys Hitler invaïa els Sudets a Austria i començava la guerra llampec sobre Europa.

Els mateixos bombarders Junquers i pilots de la Legió Còndor que van destruir Guernica o Corbera d’Ebre, un any després, assolen les llars angleses de Londres.

UN EXILI DEL PRESENT

Ammar actualment és el líder siri del camp de refugiats de Filippiada, Grècia. Tothom li demana ajuda, tramitar els documents d’asil, les necessitats bàsiques: el menjar, la roba, els medicaments, l’aigua, la higiene…

“Tens la sensació d’esborrar tota la teva vida.

Nosaltres fugim de la guerra, nosaltres no som terroristes,

no és fàcil abandonar el teu país i no sabem si en un futur hi haurà alguna possibilitat de tornar”.

 Captura de pantalla 2018-03-04 a las 13.02.27

Ibrahim junt amb el Mehmud amenitzen les tardes de cafè i tabac tocant el tambour, canten velles cançons tribals de les muntanyes del kurdistan. El cant profund sona com un plor que s’escampa amb força per les tendes del camp.Abrahim fill ens mostra les marques de metralla de la seva cama.

“Old Song from Kovane”

En “El Periple”, La música diegètica del tambur del Mehmod Dali acompanya el dia a dia dels refugiats al camp, melodies interpel·lades pels versos de transmissió oral d’Abrahim Ali cants espirituals.

“Entre mosquits i tabancs”

Els anys feliços al delta d’abans de la guerra.

La memòria oral en fa arribar aquest cant de treball dels arrossals del Delta de l’Ebre, la quotidianitat al camp abans de la Guerra Civil Espanyola al Delta. Herència de Josefa Pons, “La Tia Pepita”, cantadora des de la infància, que ens ha dut el seu record musical del dia dia en pau.

Balada folk la dedicada a tota aquella generació d’infants cantadors que es van criar “estacats al fang” , enversant velles melodies cantant des del cordó de l’arrossal, per acusar les llargues hores de treball dels grans, “ajupits amb el nas a un pam de la cara de l’aigua”.

Un Treball d’antropologia musical lligat als treballs als aiguamolls de l’Ebre.

“Estel Cremant”

El 18 de Juliol de 1936, s’ordena l’apagada de les llums del fars a l’Estat Espanyol. A l’Abril del 1938, quan Franco trenca el Front d’Aragó, l’exèrcit de la República fuig en desbandada cap a la banda esquerra de l’Ebre. El General Enrique Lister mana dinamitar els ponts del riu a Móra d’Ebre i Tortosa, també destruir el far de la illa de Buda pel seu valor estratègic.

El 21 d’abril, la família cabezas és obligada a sortir de casa, de matinada. Són els primers refugiats a Catalunya.

 “Els sodats tenien ordre de cremar el far, van amerar els matalassos de les habitacions amb el petroli que alimentava la llanterna… dos bombes de ma van fer la resta… quan em vaig tornar a girar les flames ja sortien per les finestres”.

Banda sonora original del Curt Documental la “Filla del farer” escrit i dirigit per Mario Pons que canta l’arribada del feixisme a la riba dreta del riu amb la crema del far de Buda, el far més alt del món.

5 Far cremant

 Pons es defineix com: “Un cineasta independent defensant-se de l’actual guerra contra la llibertat d’expressió a través del cant”.

“Far de Pau, flamenca de Filippiada” 

La guitarra espanyola dona l’entrada a l’exili projectat a la gran pantalla. 

Amb la caiguda del front de l’Ebre, 450.000 republicans surten pels camins de l’exili. 275.000 persones van ser internades als camps de concentració. 15.000 persones moren als Camps de Concentració Francesos. L’Alçament militar del feixisme espanyol de 1936 va provocar la mort de 500.000 persones.

“Tambur de silènci”

Dels 23 milions de persones residien a Síria al 2011, 5 milions han buscat refugi a l’exterior. Més de 240.000 han mort i milers han desaparegut. La por als atemptats terroristes, el racisme i la ignorància han limitat les polítiques d’asil. 

Des dels Camps de refugiats Mahmud Dalí ens interpreta una cançó Kurda d’exili a Tambur i veu.

“Vella mar” (Directe)

“Després de la guerra, els fruïts de la mar i el riu foren la salvació”

Un mig temps poderós i èpic en homenatge als pescadors excombatents de la Batalla de l’Ebre que van poder recuperar les seves barques per tornar a la mar. Un món on les estrelles guiaven al vells, la lluna il·luminava els galls de margalló i la vela llatina pescava esturió.

“Punta l’Aguila, lo Galatxo pel Fangar, les barques surten los toca matinar”.

 “Lo Carrilet de la Cava” (Directe)

“Lo Carrilet Elèctric”, el retrat costumista de la postguerra i la dictadura a la Catalunya sud, Terres de l’Ebre, obra de “Lo Sifonero”, Josep Bo, adaptat al directe des de l’Ampolla. 19 d’agost de 2018.

El folklore del Delta de l’Ebre i el country blues Jonhy Cash des del Mississipí s’ajunten per fer un retrat de la vida rural dels anys 50.

“Bicicletes, estraperlo, guardia civils i estudiants, sacs d’arròs molts de pagesos i colles de valencians, embarassades, gent malalta de quartana i dolor i cistelles amb pollastres, alguna adena i capons i auberginies i tomates, per a regalar al senyor…”

“Sègula” 

París va ser alliberada per “La Nueve”, el 24 d’agost del 1944, amb republicans catalans i espanyols a primera línea de la Divisió Leclerc, amb una tanqueta semioruga, la “EBRO“, efectuant els primers trets contra un nutric conjunt de fusilers i ametralladores nazis.

Les democràcies europees van donar l’esquena a la II República espanyola i van permetre el feixisme fins la mort de Francisco Franco, és l’únic cas al món.

Sirgar era fer avançar el llaüt des de terra, gràcies a l’esforç d’una cavalleria o dels propis llaüters, que peonant, estiraven la grossa corda amarrada a la punta del màstil del llagut, la Sègula. Fa mig segle que l’ofici es va perdre, però “los Sirgadors” recuperem l’esperit fluvial convertint-lo en símbol d’una reivindicació social i artística.

Himne etnogràfic inspirat en l’obra del biògraf de l’exili català, Artur Bladé Desumbila. Dedicat a la navegació fluvial, a l’esperit al·legòric d’estirar col·lectivament dels pobles cap a la llibertat.

“La Saboga” (Premi Altaveu 2013 a la millor lletra)

La torre metàl·lica de Buda va resistir 23 anys més en peu, fins la nit de Nadal del 1961, quan un fort temporal de llevant va acabar de desestabilitzar a base del far i va caure definitivament al mar.

L’apagada de la llum dels primers fars de l’Ebre és una gran metàfora de la desaparició dels valors democràtics del nostre país, també de la subsidència i la regressió que va fer caure el far de Buda, la falta de caudals de sediments poc a poc va fent desaparèixer el Delta.

La lluita de la Plataforma en defensa de l’Ebre va moure tot un país en defensa dels Rius davant de grans embassaments i transvasaments enguany compleix 18 anys i ho celebrem en manifestació festiva!!

“Desolació, l’ocellot del mig del riu”

13 de gener de 1939, entrada triumfal del caudillo a Tortosa. 1966, el dictador inaugura el monument commemoratiu dels “25 años de paz” cínica del feixisme espanyol a Tortosa. Del 1939 fins al 1956, 200.000 republicans moren afusellats, a les presons, als camps de treball forçats, són assassinats i oblidats a les cunetes.

Sonen les percussions i cornetes desfilant davant del monument feixista del mig del riu. Els passos de la Setmana Santa tortosina es fusionen amb els cants del Kurdistan d’Ibrahim Alí des dels camps de refugiats grecs.

Els cants de batre del Delta ens fan sortir del bucle diabòlic de la doble moral cristiana que davant dels símbols totalitaris mira cap a una altra banda, evidenciant el tabú que cap ciutadà pot qüestionar sense rebre el càstig, encara avui, dels vencedors sobre els vençuts.

En clau satírica i sobre sons d’engranatges rovellats, bombes, planys, amb una síntesi gràfica de la història de les guerres de segle XX, sona la veu del director del film “El Periple” i cantant de la seva BSO mentre a la pantalla es crucifica a Jesús de Natzaret.

Vaig criar-me per Tortosa

des de que era una caganiu,

i sempre m’atemoria

l’ocellot al mig del riu.

 

Ens deien que era record

D’un malaguanyat estiu

i una tardor “victoriosa”,

l’ocellot al mig del riu.

 

Sobre ferralla de mort,

aquí s’ha fet el seu niu,

sadoll de jove carn erta,

l’ocellot al mig del riu.

 

Com si no passes el temps,

amb posat feroç i altiu,

ens vigila i humilia

L’ocellot al mig del riu.

 

Silenciós i traïdor,

solta un beuratge abortiu,

Que al seu voltant tot ho empesta,

L’ocellot al mig del riu.

 

Si almenys fos tord o pardal,

Si per atzar fos perdiu…

Però és com un saginero,

L’ocellot al mig del riu.

 

Segur que baix la llosa

El Cagaelàstics se’n riu,

De veure que li conserven

L’ocellot al mig del riu.

 

Entre ignorancia i oblit

Encara trobes qui diu:

“No passa res si se manté

l’ocellot al mig del riu”.

 

Que potser amics i amigues

Memòria no teniu?

Que no noteu quin oprobi,

l’ocellot al mig del riu?

 

Tant marcats esteu per anys

sense poder dir ni piu,

que ni tan sols percebeu

L’ocellot al mig del riu?

 

Que no us queda dignitat?

L’honor de l’Atxa, on viu,

que gens no us escandalitza

l’ocellot al mig del riu?

 

Viviu convençuts, il·lusos,

que la cadena aboliu,

i no us adoneu que us llasta

l’ocellot al mig del riu!

 

Queixeu-vos vosaltres, aigües

Ebrenques que reflectiu

l’ombra sinistra que fa

l’ocellot al mig del riu!

 

Somnio que arriba un dia

en què fins l’aigua somriu,

veient que ha fotut el camp

l’ocellot del mig del riu.

 

Va! Foteu-li una pedrada,

Si es que fe encara sentiu:

Que marxe d’una vegada

L’ocellot del mig del riu!

 

“Montaña Nevadas”

Himne falangista interioritzat per bona part de les generacions que ens van “educar” en l’adoctrinament del nacional catolicisme, cançó que molts espectadors canten inconscientment amb Los Sirgadors, rememorant la seva infantesa, provocació subliminal que allibera el petit feixista de l’inconscient col·lectiu de la ciutadania que va viure la dictadura i encara no se n’adona del seu calat quotidià el els codis dels pobles de l’Estat espanyol.

La mirada clara, lejos,

y la frente levantada,

voy por rutas imperiales

caminando hacia Dios.

Quiero levantar mi Patria,

un inmenso afán me empuja,

Montañas nevadas,

banderas al viento,

el alma tranquila.

Yo sabré vencer.

 

“Mare Nostrum”  La BSO del film “El Periple” en directe

Un far obre fronteres, guia a tothom, com un ideòleg, el filòsof, aquella persona que mira més enllà de l’avui. Com els fars, som les llums que vivim les unes aïllades de les altres, però juntes podem ser una gran xarxa d’enllumenat que protegeix al navegant,vingui, d’on vingui.

Emetre aquesta llum d’alerta, de guia, és l’eix principal per fugir de l’egocentrisme que tanca fronteres, relacions i vides, excloent tot allò desconegut i abocant-nos a l’abisme, la foscor de la nit al Mare Nostrum.

“Tambur de Consciència” Mahmud Dalí

Entre 2003 i 2015, Europa ha exportat armament a 26 països en conflicte per valor de 9.326 milions d’Euros.

Davant de la Situació dels refugiats, el comerç de les armes, els actuals 33 conflictes armats a nivell internacional, la consciència de la ciutadania ha de crear els nous Estats del futur, som les llums de la fraternitat.

Mahmud Dalí toca el deu Tambur al cap vespre del Camp de Refugiats de Filippiada, Grècia.

SÈGULA FILMS

L’obra musical de Los Sirgadors va en paral·lel de les produccions audiovisuals de Sègula Films des de 2012.

www.segulafilms.com

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-documental-el-periple-la-vella-llum-deuropa-fa-el-salt-a-les-pantalles-franceses/

“El Periple, la vella llum d’Europa” 2018

Festival Images de Méditerranée d’Argelés Sur Mer 2019

 Millor Documental Internacional al Festival de Cinema de Girona 2018.

Festival Som9 Cinema de Lleida 2018

 Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere  Prats de Molló.

Mostra Documental 24 d’Out 1944 París.

Millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017

Tràiler de “El Periple” 

https://vimeo.com/248731896

Recull de premsa

 http://www.segulafilms.com/bloc/el-periple-recull-de-premsa/    

“El Periple, la vella llum d’Europa” 2018

Divendres, 08 Febrer 2019 AGÈNCIA CATALANA DE NOTICIES

L’obra del realitzador ebrenc Mario Pons, premiada al Festival Internacional de Girona, vincula l’exili republicà, el drama dels refugiats i la crisi de l’individu europeu

‘El Periple, la vella llum d’Europa’, el documental del realitzador ebrenc Mario Pons, es podrà veure durant el 2019 en desenes de sales del sud de França. Després de projectar-se en més de 30 pantalles a Catalunya, i de forma més puntual també al país gal, el film inicia el seu camí de difusió internacional de la mà de la productora francesa Kalimago Films/ Cinemaginaire. Guardonat en la seva categoria al Festival Internacional de Cinema de Girona, ‘El Periple’ entrellaça la història de tres exilis: el dels republicans acabada la Guerra Espanyola, el dels refugiats que creuen la Mediterrània i la crisi de l’individu europeu de classe mitjana, representat en la vida d’un exdirectiu d’una multinacional.

2 2018-03-06 a las 13.52.43

Després de passar per petites sales o esdeveniments per a la recuperació de la memòria històrica, la projecció ha arribat a capitals com Barcelona, però també a cinemes, auditoris i places d’arreu de Catalunya. “Fem una distribució independent, descentralitzada i compromesa”, subratlla el realitzador. Des del seu centre d’operacions a l’Ampolla (Baix Ebre), i a través de la seva productor Sègula Films, Pons va donar vida anteriorment als documentals ‘La Filla del Farer’ i ‘La Batalla de la memòria’, seguint aquests mateixos criteris.

La programació a les filmoteques de Saragossa i Catalunya o la Universitat Catalana d’Estiu va contribuir a incrementar la projecció d’un film que tampoc ha descuidat les presentacions en festivals. De fet, reconeix Pons, ha estat el guardó com a millor documental al certamen gironí –a més de millor ‘work in progress’ al Festival Memorimage de Reus 2017- el que en bona mesura li ha obert les portes de les pantalles internacionals. No és el primer cop, de fet, que arriba a França: el passat mes de novembre, amb el documental subtitulat en francès, ja ho va fer al festival Cinema á la Frontiere de Prats de Molló i el passat mes de novembre a la Mostra Documental 24 Août 1944, a París on el realitzador i cantant també va interpretar la BSO del film en directe ambsubtítols en francés.

A banda del guió i la producció cinematogràfica del documental, Pons és també el responsable del concepte musical darrera d”El Periple‘. Les creacions del seu grup musical Los Sirgadors, que mescla la jota ebrenca i el blues, es fusionen amb els sons dels músics que han trobat en el seu pas pels camps de refugiats grecs. Des de fa un any, los Sirgadors BSO solen interpretar en directe la banda sonora original juntament amb les projeccions extres del documental, oferint un espectacle musical i visual complementari on el director canta al fet cinematogràfic.

Enguany presenten de fet l’espectacle: “El Periple BSO” Un musical de los Sirgadors: 1938 Un viatge fílmic des de la caiguda del front de l’Ebre a l’exili sirià, LA RETIRADA, 80 ANYS DESPRÉS http://www.sirgadors.cat/bloc/el-periple-al-mare-nostrum-1939-2019/

La xarxa de distribució de Kalimago Films/Cinemaginaire disposa de 36 sales pel sud de França. Pons confia que la pel·lícula hi comenci a arribar de forma efectiva a partir de març. “Molts espectadors francòfons veuran la nostra pel·lícula: això és fantàstic”, apunta. Un fenomen, considera, “impensable” a Catalunya en el circuit i tipus de públic que es mou el film: “no estem dins les majors de la distribució, no es té en compte el cine d’autor i les nostres sales programen cinema americà”. “A França no és així, programen molt cine d’autor. Cada població de més de 8.000 habitants té un cinema i allí es mesura la qualitat de vida dels ciutadans en funció de si la gent pot anar al cinema o no”, replica.

80 anys de l’exili republicà

Reconeix que el fet que enguany es commemori els 80 anys de l’exili republicà –amb la marxa de 450.000 persones, de les quals 275.000 són internades en camps de concentració a França , on en moren unes 15.000- ha despertat també l’interès del públic i les entitats del país gal. Gravat entre els fars de Catalunya i els camps de refugiats Grècia fins al far de Lesbos, ‘El Periple’ narra en quatre idiomes tres exilis: la vida en aïllament, el bloqueig de l’individu i els estats a la Mediterrània. Una mostra de la vocació universal que el realitzador ampollero vol conferir a la narració entrecreuada de les diferents vides i conflictes que s’hi plasmen.

3 2018-03-06 a las 13.53.16

És, d’una banda, la història de Miquel, director de màrqueting d’una multinacional que necessita canviar de vida quan és acomiadat. També la d’Alfred, fill del torrer del far més alt del món, el de Buda, que és cremat durant la Guerra Espanyola i obliga la família a prendre el camí de l’exili. Per últim, és la història d’Ammar, cap de vendes d’una factoria d’automòbils a Damasc, que fuig de les bombes cap a Europa, on acaba liderant el camp de refugiats de Filippiada, a Grècia.

Així, el film traça un paral·lelisme entre el passat i el present, “a través de la nostra responsabilitat dels ciutadans”, interpel·lant-los a actuar davant la cruesa de les imatges de la guerra i l’exili forçós a l’Orient Mitjà, amb 70.000 persones atrapades als camps de refugiats de Grècia i 57.000 que van arribar a la costa del sud de la península Ibèrica el passat 2018. “Crec que els espectadors han de ser actius i treballo en aquesta direcció sempre: provocar una reacció activa de l’espectador més enllà del visionat de la pròpia pel·lícula”, resumeix.

9 2018-03-03 a las 10.49.00 copia

Fer sortir la veu de Catalunya

Traslladar aquesta història al públic internacional, en aquest cas el francès, representa, per a Pons, l’oportunitat que “la veu de la gent que denuncia l’exili actual dels aflori i pugui obrir un debat ampli i ric sobre com ha de reaccionar Europa davant la frontera més mortífera del món, que és la Mediterrània”. Al mateix temps, apunta, pot contribuir a fer sortir “la veu de Catalunya” a través de les pel·lícules “produïdes al país”. “En l’actual context sociopolític, la pel·lícula aborda el franquisme sociològic. El món ha d’entendre Catalunya a través del trauma transgeneracional vinculat al franquisme i la violència generada per la repressió”, subratlla, tot recordant la importància de visualitzar les estructures profundes del poder estatal espanyol i la “regressió cap a la violència vinculada al franquisme” plasmada en els fets de l’1-O.

En l’agenda immediata, ‘El Periple’ i els Sirgadors ja ten programades noves projeccions i actuacions a Sant Feliu de Llobregat, Cine Baix, el pròxim dia 16; Tarragona, Teatret del Serrallo, el dia 19; Badia del Vallès, el dia 20; Reus, el dia 26; Mataró, el set de març; Torredembarra, el 29 de març; o Badalona, juntament amb Proactiva Open Arms, el pròxim 10 d’abril. A mitjà termini, Pons preveu tornar a França convidat per la Universitat de la Sorbona i l’Associació 24 Août 1944, a més de treballar per aconseguir obrir-se pas amb presentacions a Madrid, Portugal i Ciutat de Mèxic.

Del cinema documental a la música

FITXA ARTÍSTICA

“El Periple” és un espectacle cinema musical per sala o plaça amb una durada aproximada de 75 minuts.

Idiomes: Català, castellà, francès, anglès, arab.

Guió i direcció

Mario Pons Múria

Productor Musical

Francisco Pérez Gallardo

Sonorització

Marcos Lopez Gomáriz

Estudi Gravació

Teatre de l’Eril

Temps Record

Cactus

Músiques

“Far de Pau, una foto a la cartera Los Sirgadors 2017

“Old Song from Kovane” Abrahim Ali, Mahmut Dalí. 2016

“Entre mosquits i Tabancs” Los Sirgadors 2016

“Terra” Los Sirgadors 2013

“Estel Cremant” Los Sirgadors 2015

“Vella mar” Los Sirgadors 2014

“Sègula” Los Sirgadors 2013

“Lo Carrilet de la Cava” Los Sirgadors 2018

“Montañas nevadas” Banda de la Academia Militar & Capitán López Aguilar 1940

Mahmut Dalí. Tambur Kurdistan. 2016

“La Saboga” Los Sirgadors 2013

“Dessolació, l’ocellot al mig del riu ” Los Sirgadors 2017

“Mare Nostrum” Los Sirgadors 2017

Interprets

Guitarra elèctrica Francisco Pérez Gallardo

Guitarra Acústica, harmònica i Ukelele Enric Panissello/Alfredo Cero

Baix Elèctric Eusebi Gonzalez/Jaume Tauler

Bateria Marc Torner/ Xavi Jou

Acordió diatònic Cati Plana

Veus Camps Refugiats Abrahim Ali, Mehmod Dali

Tambur Mehmod Dali

Guió, Direcció, Producció artística i Veu Mario Pons Múria.

Audiovisuals Sègula Films.

Traduccions Delia Perez-Livermore

Subtitulats Tomas Longato

Un grup de músics de tot Catalunya, autors de les peces originals del film “El Periple, la vella llum d’Europa”, ara en directe a amb la Banda Sonora Original, el film de dirigit i cantat per Mario Pons Múria, un torrer que vigila des del far del pensament crític.

www.losirgadors.cat

IMG_8338

Captura de pantalla 2018-01-24 a las 11.37.46

 

LOS SIRGADORS TRAJECTÒRIA I CRÍTICA

D’ençà que van ficar la Banda Sonora Original el documental “Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre” (2013 Sègula Films – TV3), aquesta jove banda catalana ha navegat amb l’original estil de creació pròpia “jota&blues” per totes les conques fluvials catalanes.

El 2013, amb només una maqueta autoeditada, recollien el Premi Altaveu a la millor lletra per “La Saboga” a Sant Boi de Llobregat. “Per la seva lírica rítmica i de caràcter reivindicatiu que beu de la dura realitat mediambiental de lo riu, les Terres de l’Ebre i el Delta. La música com a motor crític i festiu, la qualitat artística i creativa”. Jurat Festival Altaveu.

Aquell any presentaren el seu directe cinematogràfic al Festival Tradicionarius, també a la Fira Mediterrània de Manresa buscant suport per la gravació del seu primer disc.

El 2014, al Festival Barnasants, los Sirgadors presentaven “La Terra ensomniada” (Sègula Films – Temps Record), des d’aquell concert debut a l’Hospitalet de Llobregat, la banda de l’Ampolla ha despertat l’interès de la premsa musical barcelonina: “… La fragilitat en què sobreviu avui el riu Ebre, els ofecs de l’economia, un homenatge al “Tio canya” d’Al Tall i en general una celebració de la natura i de la vida tranquil·la són els temes que basteixen les seves lletres” .

Enderrock. “… Tot plegat, mitjançant ritmes country i cants de jota, Slide Guitars, Banjos, acordions… que fan de Los Sirgadors un dels grups catalans de folk més desconcertants. En els seus concerts es ret homenatge al Canalero i a Johnny Cash”. Guille Vidal.

El Punt. “… l’afició a la fissió… Los Sirgadors, l’estil que ells mateixos diuen “Jota&blues”. En música, una etiqueta pot arribar a ser mer diminutiu d’ètica, però aquesta no només és escaient sinó que difícilment podríem definir el so del disc d’una altra manera”. Màrius Serra.

La Vanguardia. “… Les cançons del seu primer disc, en que barregen les tradicions musicals del Delta de l’Ebre amb les del Delta del Mississipí.  

El risc de la desaparició del Delta és una evidència i és un perill que també comparteixen els habitants del Delta del Mississipí i la seva cultura musical”. Mònica Terribas, Catalunya Radio.

Des d’aquell temps cap aquí, Los Sirgadors han compaginat els seus diferents formats, per Festivals de música, cinemes, teatres, fires, museus, mostres, festes majors, sales, bars i aniversaris d’amics amb tots els seus matisos “xaladors” des del gran espectacle d’escenari, a la proximitat de l’ac-Rústic sense amplificar amb preus per totes les butxaques, fent de la jota&blues el gènere popular del poble.

Festes Majors com les de Tarragona, Reus, Tàrrega… han confiat amb Los Sirgadors, amb el seu imaginari mariner ancestral, també han amarrat el seu llaüt cinema-musical a un bon grapat de localitats costaneres des d’Alcanar fins a Prada de Conflent. Els sons i les reivindicacions històriques del camp els han portat també als pobles de la Terra Ferma i baixant Segre avall han defensat l’Ebre i tots los seus afluents fins arribar als aiguamolls des d’on es genera la seva força creativa.

El festival en Veu Alta de Vilafranca del Penedès o el Festival Tradicionarius de Roquetes també han confiat amb la força de la sirga musical de l’Ebre en concerts amb més d’un miler de jota&bluesers/es fent pols a l’era del country&jota pagés.

“Los Sirgadors” salten musicalment dels camps de cotó del Mississipí, als arrossars del Delta del Mississipí a través de les imatges en moviment de Sègula Films. La seva posada en escena transcendeix del directe musical cap a l’espectacle cinematogràfic.

Realitzador audiovisual Mario Pons, transformat en Beltran de Perico és el cantant i lletrista de “Los Sirgadors” interpretant les seves pròpies pel·lícules amb poesies viscudes i actitud rockera, l’evolució de la jota&blues.

http://www.sirgadors.cat/bloc/category/que-diuen-de-nosaltres/

LOS SIRGADORS “LA TERRA ENSOMNIADA” 2013 

Falta lo vent a favor, no hi ha corrent al riu, agafem la sègula manos, sirguem cap a un objectiu, futur a les Terres de l’Ebre, lo llaüt remunta lo riu. Llaüters d’este país, estirem la sirga ben fort, a l’altra punta lligada, la carrega portem a port, “La terra ensomniada”, la prosperitat de l’hort.

Sirgar era fer avançar el llaüt des de terra, gràcies a l’esforç d’una cavalleria o dels propis llaüters, que peonant, estiraven la grossa corda amarrada a la punta del màstil del llagut, la Sègula. Fa mig segle que l’ofici es va perdre, però “los Sirgadors” recuperem l’esperit fluvial convertint-lo en símbol d’una reivindicació social i artística.

Des de blues afroamericà que surt dels pantans de Louisiana, als Estats Units es traça una línia imaginària amb la jota tradicional de les Terres de l’Ebre.

La fusió dels cants de treball, el crit de la música d’arrel dels espais humits amenaçats per la mort dels rius i el canvi climàtic, és mesclen amb els sons de la naturalesa, al·legoria de l’exuberància ecosistèmica de la ribera del riu dels antics llaüters.

Guitarrons, harmòniques, guitarres elèctriques, banjos, rondalles en forma de cors de gospel, tocs de ferrets i castanyetes, arcodió diatònic, slide-guitar i gaites àrabs. Des de la força més profunda de l’imaginari ebrenc, vestits de parracs, amb espardenyes, faixa, faca i caliquenyo a la boca, “Los sirgadors” remolquem la preuada carrega folklòrica, en un esforç titànic per la supervivència de les cultures lligades als deltes.

En el repòs etern de l’aigua dolça mesclant-se amb la salada, dels sons de la natura fonent-se amb els cants de treball, sorgeix el crit de la música d’arrel dels espais humits.

De les aigües pantanoses del Delta de l’Ebre neix lo Jota&blues.

La força de la música d’una terra que s’enfonsa en el mar.

Les Nostres lletres són viscudes, patides, suades, plorades… també rigudes!! Sis versos i poca vergonya és la base del jota&blues!!

Llaüters d’este país,

estirem la sirga ben fort,

a l’altra punta lligada,

la carrega portem a port,

“La terra ensomniada”,

la prosperitat de l’hort.

www.losirgadors.cat

http://www.sirgadors.cat/bloc/category/que-diuen-de-nosaltres/

LES CANÇONS I ELS ESTILS

Des del hit “ la saboga”, Rhythm and blues en estat pur, al swing de directe amb “Tio Canya”, el rockabilly ebrenc, per continuar amb un mig temps poderós i èpic com és “vella Mar” i el primer homenatge directe al folklore jota&blues amb “Alça l´aleta polleta”. Seguir amb “Sègula” un dels singles, un altre mig temps amb gran melodia, un himne etnogràfic del món dels llaüters. Més marxa, amb “Temporal de Primavera”, un tema vitalista i que fa moure els peus a ritme de country-rock. El punt d´inflexió, a la meitat del disc, particular homenatge a ZZ Top i Lynyrd Skynyrd, “Lo Blues de la 340”, el tema mes greixos i rockero de Los Sirgadors. Tots los grans discos tenen una balada. Maleïda la “Terra” per on passa la guerra. Tornem al camps d’oliveres amb el Country-Folk Mediterrani de “Lo Tros dels iaios”. I després anem a la platja amb a recordar vells temps i carregar piles amb un gran tema de rock-pop potent i sentit com és “Molta farina”. I acabem la festa ballant tots al ritme de Rhythm and blues mediterrani amb “On vas Xeic?”. La “despedida” la que donen a New Orleans, que quan diuen que s’en van arranquen les Dixilands, “les Jotes del Mississipi” a ritme de banjo. El segon homenatge a la cultura popular de l’Ebre per cloure “La terra ensomniada”.

Qui escolti los Sirgadors segurament apreciarà influències del country-rock de Johnny Cash, tocs de gospel i soul, un pessic de swing-rockabilly i rock americà a l’estil Tom Petty o Eagles en algun moment. Tot amb un toc folk mediterrani present a tots los temes per la presència de l’acordió i per descomptat, el jazz de Duke Ellington, lo blues o quasi diriem rhythm and blues de Muddy Waters i la jota de “lo Canalero”. Mescla amb molta melodia provinent del bon Pop clàssic, The Beatles.

La Jota’n blues sirgadora és un cúmul d’influències diferents i això és lo realment enriqueix el treball “La terra ensomniada”. Premi Altaveu 2013 a la Millor lletra per “La Saboga”.

CURRICULUMS DE LOS SIRGADORS, LOS RIUS CATALANS

“Los Sirgadors” apareixeran dalt l’escena amb el fons identitari del riu tacant de color, textures i moviment la pantalla. Antics llaüters remolcant la preuada carrega cultural en un esforç titànic per la supervivència que dura segles.

Beltran de Perico i Alfredo Cero, són els alters ego de Mario Pons i Alfredo Monteys, dos amics d’infància que es retroben passats els trenta per compartir molt més que un projecte de banda sonora de documental per televisió. Donar al folklore del Sud de Catalunya una dimensió Country – blues, fent una fusió entre les músiques d’arrel del Mississipi i les Jotes del Delta de l’Ebre.

 

plantegi el projecte de Los Sirgadors.

CURRICULUM VITAE 

MARIO PONS MÚRIA                                                      

Tortosa, 11 de maig de 1977

DNI:   52.608.419-J. Domicili: C/ Vitoria 4

CP/ 43895 L’Ampolla, Terres de l’Ebre.

Telèfon: 655 766 673

E-mail: segulafilms@gmail.com

Web: www.segulafilms.com

DADES ACADÈMIQUES

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals, per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Universitat de Barcelona, en l’especialitat de Guió de cinema, radio i televisió. 2005.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL 

Com a productor, guionista i realitzador: 

“El Periple, al vella llum d’Europa”. Pel·lícula Documental 2018.

2018-2019. Projectada a més de 30 pantalles + la BSO de Los Sirgadors en Directe. 

* Millor Documental al Festival Festival Internacional de Cinema de Girona. 2018

* Festival Som9 Cinema de Lleida 2018

* Rencontres Professionnelles Eurorégionales, Cinema á la Frontiere Prats de Molló.

* Mostra Documental 24 d’Out 1944 París

* PriMed 2018 Marsella

* Millor work in progress al Festival Memorimage de Reus 2017.

* “El Periple” + la BSO de los Sirgadors s’ha presentat a la Filmoteca de Saragossa, a la Filmoteca de Catalunya, als Cinemes Girona, a els Cinemes de Palafrugell, el Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), els Zumzeig Cinema, a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, a la Sénia, Alcanar, l’Ampolla, El Perelló, l’Aldea, la Selva del Camp, Vilafranca, Ocine de Roquetes, Amposta, Flix i el Cafè del Teatre de Lleida, Teatret del Serrallo de Tarragona, Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, Cineclub Badia del Vallés, acompanyada de la seva BSO en directe, obra de Los Sirgadors.

A partir d’abril de 2019 el film s’estrena a 30 Sales Franceses a través de la distribuïdora “Cinema Imaginaire”.

“INS Mare de Dèu de la Candelera, 30 anys a l’Ametlla de mar ”. Documental. 2018. 

“Les llums de la Fraternitat” Documental 2015. Curt Documental Sègula Films 

“La Filla del farer”. Documental 2014. Curt Documental Sègula Films. 

Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent 2015. Festival Memorimage de Reus 2015. Festival Internacional Ecozine de Saragossa 2016.

“Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre”. Documental 2012. Sègula Films. 

Coproducció amb TVC. “Sense Ficció” 

XIX festival Internacional de Mediambient de Barcelona (FICMA), el Festival Internacional REC de Tarragona 2012, el Medimed de Sitges 2013, el Festival Internacional Ecozine de Saragossa 2013.

“La Batalla de la Memòria” Documental 2009. Sègula Films. 

Coproducció amb TVC. “El Documental”.

“Premi del Públic” al IV Festival Internacional de Cinema Memorimage de Reus. “Premi Memòries” de la Generalitat de Catalunya.

“Contracorrent”. Documental. 2006. A Salto de Mata S.C

Guanyador de la Menció Especial del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Mediambient de Catalunya (FICMAC 2006), Millor documental al Festival de Cinema de Girona (2006) i Premi “La Força del riu” al VI edició del Festival del Riu.

“Aigua,la font de la vida”. Documental. 2002. Plataforma en Defensa de l’Ebre amb el suport de Pere Portabella.

Primer premi de la Mostra de Cinema Ecologista de Catalunya 2004. Festival de Cinema de Mediambient de Gavà 2004 i també per la Mostra de Cine Independiente de Olladas do Planeta 2004 (Galícia) i també seleccionat a concurs al Festival de Cinema Independent de Cadiz 2004.

Fou doblada al Castellà i a l’Anglès i fou presentada davant de la Comissió de Mediambient de la Unió Europea 2003. Documental emès per Televisions Autonòmiques: Televisió de Catalunya (65.000 espectadors) i Antena Aragón (20.000 espectadors) 2004. Televisions locals: Barcelona televisió (300.000 espectadors), circuit de TV locals de Catalunya, Aragó i Valencia.

“Tarragona sota les bombes” Documental. 2009.

Una producció de l‘Ajuntament de Tarragona i el Memorial Democràtic sobre els bombardejos a Tarragona de 1937.

“Quan la torre del pretori era la presó de pilatsDocumental. 2009.

Una producció de l’Ajuntament de Tarragona sobre la presó franquista de Pilats.

1811, El Setge de Tarragona” Documental. 2011

Una producció per encàrrec de la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona.

“l’Ebre es passeja” Reportage 2007.

Una Producció de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, sobre la navegabilitat a l’Ebre.

Com a Productor Musical. 2006- 2019 

“Contracorrent” Banda Sonora Original. 2006

La Batalla de la memòria”. BSO. Disc. Mario Pons Produccions Audiovisuals. TV3. DiscMedi. Túbal. Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. 2009. 

“Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre” Banda Sonora Original. 2012

“Los Sirgadors” presentant l’espectacle cinema – musical “La terra ensomniada”. 2013

Premi Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat 2013 a la Millor Lletra per “La Saboga”. Seleccionats al Festival Tradicionarius de Barcelona 2013, Barnasants 2013, Festival en Veu Alta 2013, Fira Mediterrania de Manresa 2013.

“La Filla del farer” Banda Sonora Original. 2015

“El Periple BSO” Un viatge musical des de la caiguda del front de l’Ebre a l’exili sirià. 2019 

Com a guionista i realitzador

Guionista i realitzador de “AGUAS LIMPIAS, MANOS LIMPIAS”, Producció de la Fundación Nueva Cultura del Agua, amb el suport de Pere Portabella. 2005.

Com Producció Executiu.

“LA GRIETA”. 2002. DOCUMENTAL

Realitzat per Bonaventura Durall i Produït per Naunuk Produccions. Aquest pel·lícula documental fou rodada a Argentina durant un període de temps de tres mesos.

“PREMIS GOLDMAN 2003”

Producció Per a “ROLL&RELATIVES PRODUCTIONS – HOLLYWOOD.”, productora californiana. En motiu dels Premis Goldman, aquest documental es projectà a l’ “Opera House” de Sant Francisco (EUA). 2003.

“LA GUERRA DEL AGUA EN ESPAÑA” Thomas Newmayer, para CANAL ARTE alemanya. 2003.

“HAY MOTIVO”. Pere Portabella. Pel·lícula documental realitzada per nombrosos directors, productors i actors nacionals. 2003 – 2004.

Com a sonidista

Sonidista en estudi per Delta Soul Productions S.L. (2000 – 2001). Tècnic de microfonia. Gravació i editatge de video digital (Videoclips). Tècniques de producció musical. Post-producció audio/video (Broadcast).

Sonidista del curtmetratge (35mm): “William” . 2001 Realizat i produït per Alex Vilagrassa. Curtmetratge (35mm).

Sonidista del documental “LA GRIETA”. 2002. Realitzat per Bonaventura Durall.

Sonidista del documental “PREMIS GOLDMAN 2003” documental para

“Roll&Relatives Productions – Hollywood.”.

Respon

*

Contacte

Telèfon: +34 655 766 673
Correu-e: info[@]sirgadors.cat



Piulant

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies